¿LA SUBIDA O LA BAJADA DEL BANCO?
Mi primer libro 20220315
.png)
.png)
OPINIONS / OPINIONES
Me he emocionado, reído y algunas partes las fui relacionando con la vida de mi querido pueblo, en el que crecí y abandoné hasta que me casé...
¡¡¡FELICITACIONES!!!!, por animarte a volcar en las páginas, recuerdos que seguro son imborrables para tí y por activar esa memoria.
Muchas gracias por compartirlo y para mí ha sido un honor haberlo recibido y por supuesto, haberlo leído.
Un gran abrazo para tí.
Menuda sorpresa tan agradable Carlos. Dos veces lo he leído y las dos me ha emocionado esa crónica familiar tuya. Haces un bonito homenaje a quienes te acompañaron hasta aquí, sin pedir nada a cambio. Un relato de esa generación que miraba al futuro sin recursos, pero con muchas ganas e ilusión. Y a pesar de los pesares lo hicisteis posible. Alguien dice que escribir es como bajar al trastero y abrir esas carpetas viejas llenas de papeles, de olores y sabores. Dice que escribir es salvar todos esos recuerdos de la basura y plasmarlos en papel limpio " negro sobre blanco ". Tu memoria ha viajado a otra época y has ordenado muy bien, tu trastero ha quedado impoluto. Enhorabuena campeón, artista. Avísame cuando firmes ejemplares en El Corte Inglés, que hare cola. Espero que nos veamos pronto. Un abrazo.
R.Usero Carlos, FELICITATS per aquest llibre!!! Brutalment maco. La teva història, la història dels que vivien tot l'any, la història que mancava de Valldoreix. N'he llegit uns quants llibres sobre el tema i mancava la visió dels que treballaven aquí. La dels estiuejants ja estava escrita. Mancava la dels paletes, fusters, jardiners... Si em dones permís, l'imprimeixo i me'l guardo. El vull conservar. Una forta abraçada.
C.Reverte No sabía que también te dedicas a escribir !!
He estado echando un vistazo a tus memorias y mola, me ha hecho ilusión recordar, aunque yo sea unpoco más joven que tú.
Me gustaría invitarte a la radio para hablar de ello y repasar tu trayectoria personal.
L.Bea Hey!! ja li acabat de llegir Repeteixo. Felicitats Carlos
R.Pedró Moltes gràcies Carlos. El teu llibre està ple de moments tendres i de la història de Valldoreix que molta gent desconeix. Moltes gràcies.
|
Mucha felicidades Carlos, por tú libro tan bien redactado y escrito con toda la realidad vivida en la época que describes con puntos y señales.
Una realidad que nada más saben los que la vivieron en su época de los dos Valldoreix que existían " VEÏNS DE TOT L'ANY ".
Enhorabuena por el gran trabajo que has realizado y plasmado en tú Libro y es un honor poderlo compartir contigo.
Aquest banc
és una de les relíquies de Valldoreix. Un banc de ciment a l'avinguda de
Mossèn Cinto cantonada Joan Borràs, que servia de parada de l'antic cotxe de
línia i que el bus actual també el va fer servir de referència. Fa uns anys va
desaparèixer i sap Déu on deu parar.
Aquesta és la referència d'en Carlos Gavaldà per a escriure un
munt de records infantils i juvenils del seu Valldoreix, els "de tot
l'any". Un grapat de vivències, de persones i llocs del nostre poble,
escrits a mig camí entre l'humor i la tendresa, que acaben creant una història
paral·lela, una nova visió d'aquell Valldoreix mig buit durant els mesos de
tardor i hivern quan els estiuejants encara no havien vingut.
La història oficial del nostre poble està escrita per aquella burgesia
barcelonina que, a recer del tren, creuava Collserola. Van crear l'Associació
Vila Jardí de Valldoreix -l'actual Associació de Veïns i Propietaris-
van construir les seves cases d'estiueig, van urbanitzar i il·luminar els
carrers davant la indiferència del llavors Ajuntament de Sant Cugat. Déu n'hi
do la feinada que van fer llavors. La història de Valldoreix no es pot explicar
sense fer referència a aquesta Associació.
Hi havia, però, un bon nombre d'habitants que vivien tot l'any. Eren els
masovers, fusters, jardiners, paletes, dones de la neteja... gent treballadora
d'un estatus econòmic més baix, sovint al servei d'estiuejants, que residien
sempre, que trampejaven el fang dels carrers i la foscor dels camins. Ells
també van fer poble.
Aquest és l'escrit d'en Carlos, una història bonica i tendra que s'hauria
d'afegir a les altres ja escrites i publicades.
T.Altarriba
Carlos he llegit el teul libre sense pressa i amb un somriure als llavis tota l’estona. Una historia senzilla i bonica perquè t’adones que vas ser feliç Malgrat tenir recursos modestos. Això que ens expliques és similar al que va viure en Jordi, amb similitud de circunstàncies quan éreu petits. Ell va perdre també el pare quan tenia 12 anys i va quedar com el gran de tres germans més,amb la responsibilitat de cuidar la mare i la familia. Tots dos sou arbres de fusta forta i sabeu valorar les petites alegries perque no n'heu tingut excés quan éreu joves.
Moltes gràcies per explicar la vida de Valldoreix quan nosaltres encara no hi érem, ja que varem venir el 87 després de fer-nos amb molt d’esforç la caseta, després de viure a Sant Cugat 15 anys en un pis que el propietari va decidir que el necesitaba per la filla.
Histories boniques també…
X.T.
El Valldoreix de muchos, en aquellos años.
ResponderEliminar